Ens llevem aviat per fer el primer tram: de Thorang Phedi a High Camp, dos quilòmetres i 400 metres de desnivell. Buf! Estem sota zero! i jo que venia d'un etern estiu pel sud-est asiàtic...
Continuem pujant...i surt el sol...
Quatre quilòmetres més, que es fan eterns... i arribem al Thorung Pass, a 5.416 metres.... m'emociono i se m'escapen unes llagrimetes...no em puc creure que sigui aquí!
I cap avall que fa baixada...anem a Muktinah...ens queden deu quilòmetres amb un desnivell de 1.616 metres...
...i les mil hores en els autobusos....Thanks! Bon viatge!
Continuem pujant...i surt el sol...
Quatre quilòmetres més, que es fan eterns... i arribem al Thorung Pass, a 5.416 metres.... m'emociono i se m'escapen unes llagrimetes...no em puc creure que sigui aquí!
Catalans al Thorung Pass...demano permís i m'hi afegeixo... |
I cap avall que fa baixada...anem a Muktinah...ens queden deu quilòmetres amb un desnivell de 1.616 metres...
La darrera part se'm fa molt dura, unes tres hores baixant...els genolls em fan figa i l'ànim comença a decaure...però arribo! i ben dignament!
L'endemà continuem...més baixada...vint quilòmetres fins a Jomson.
Com que no anem sobrats de temps decidim acabar aquí la ruta pels Annapurnes i continuar des de Jomson amb autobús...No va resultar ser una gran idea...dos dies en cinc autobusos per carreteres infernals...i anar repetint...I don't want to die!!! Ara fa gràcia...llavors no ens en feia...
Alguns accidents i autobusos que s'espatllen... |
S'espatlla l'autobús...en deu minuts n'ha de venir un altre...deu minuts nepalís!!! |
I aquí s'acaba aquesta partida! Me'n torno a casa!!!. Mil gràcies Petr per compartir amb mi la darrera part d'aquest vol!
...i les mil hores en els autobusos....Thanks! Bon viatge!