Tangata-manu, l'home ocell

Tangata manu era una cerimònia en la que els caps de les diferents tribus de l’illa, o els seus representants, competien pera aconseguir el primer ou del manutara ("Gaviotín Apizarrado") que nidava a l’illot Motu Nui.

Els participants descendien per un penya-segat des d'Orongo i nedaven fins l’illot. Allà s’hi estaven dies o setmanes esperant l’arribada dels matuara, fins que un d’ells trobava un ou. El competidor tornava a Rapa Nui i era investit Tangata manu, home ocell, i era considerat tapu, sagrat. La darrera competició es va celebrar l’any 1867.

L'illa del fons és Motu Niu i des d'on està feta la foto baixaven els competidors...quin valor!

Volcà Rano Kao a Orongo

Aquests dies està plovent al llombrígol del món...però plovent molt molt i molt. Aquesta nit hi ha hagut una tempesta que mammmma por! M'he llevat a la una de la matinada pel soroll de la pluja...després de comprovar que només entraven unes gotetes m'he tornat a dormir. Al cap de dues hores...de nou molta pluja i aquest cop acompanyada de vent! mooooolt vent!!!! i una part de la tenda que va per lliure...ai! què faig???? surto...trec mig cos a fora, miro i... ostres l'haig de posar bé, l'enganxo de nou a la piqueta, però als 30 segons torna a marxar...coll....!!! i ara la piqueta ha sortit volant!. Decideixo enganxar la part de "l'avancé" de la tenda que vola, allà on puc...ja estic xopa, miro a dins per veure el desastre...la tenda té un llac...és igual, com que fa una mica de baixada està controlat...sembla que la tenda aguanta i que ja no entra més aigua...a dormir...però tot es mou massa. M'assec, aguanto la tenda amb les dues mans esperant a que millori..però no ho fa...i a més...ostres!...ara haig d'anar al lavabo!!! Total, que la història acaba que vaig al lavabo i després a la cuina amb el sac!...ja,ja,ja...

Si és que ja es veia a venir...

He tingut sort perquè els dos primers dies va fer molt bon temps i vaig poder recórrer l'illa amb moto. Això si, a duo que aquí tot és moooolt car! Per dir-vos que tres tomàquets m'han costat tres euros!!!!!! Tot i això...m'encanta aquest lloc!

Rapa Nui

Rapa Nui té una superfície de 163 km2 i està situada a 3.600 km de la costa xilena i a 2.075 km de l'Illa Pitcairn...com perquè t'hagin de venir a buscar...

No em puc creure que estigui aquí, enmig de l'oceà disfrutant d'aquesta meravella.

M'estic en un càmping amb vistes al mar i a la posta de sol. Què més es pot demanar?

Com sobreviure a dos biòlegs molt biòlegs...

Ha estat realment interessant viatjar amb dos biòlegs…, molt biòlegs. Al principi tot semblava normal…però de seguida vaig començar a notar coses estranyes…

Medien algues…

 Tastaven tot el que els semblava comestible…

Ho observaven tooot amb molta atenció.…

Em feien agafar mostres...

A vegades feien coses encara més difícils d'entendre…

I fins hi tot van tenir alguna idea ebojarrada...

 Però al final tot s'enganxa i l'únic que pots fer és....unir-te a ells....

Moltes gràciesssss...quan torneu?????

Per la Patagònia xilena i argentina

És impossible explicar tot el que hem fet durant els dies que hem estat perduts per la Patagonia, però intentaré fer un resum de la nostra ruta i les nostres experiències… Tot va començar, com sabeu, a Ushuaia. No sabem ben bé perquè, però ens va costar una mica arrencar…semblava que no en podíem sortir…i per allà tot és mooooolt car, així que teníem una mica de pressa per moure’ns cap a una altra banda…

Això ens ha passat més d'un cop...

Des d'Ushuaia va anar fent ruta direcció Puerto Natales…on després d’alguns problemillas amb un ferry a Porvenir…vam aconseguir arribar.

Està buit, oi? doncs al final es va omplir i com que no teníem reserva...en fi...

Amb un petit retard vam aconseguir arribar a les Torres del Paine, malauradament ara a causa d’un incendi el parc està tancat, nosaltres van tenir sort. Des d'allà vam enfilar cap a Calafate i el Chaltén (aquesta part ja l'hem il·lustrat, així que me la salto). Després vam posar rumb a Los Antiguos i Chile Chico per creuar a Xile, i de nou…problemes amb un ferry...en aquest cas va ser cosa del vent...

A Chile Chico vam descobrir que argentins i xilens (és lleig generalitzar, o sé, però nosaltres ho hem experimentat un munt de vegades…) menteixen constantment i per igual...ja, ja, ja...s’inventen els horaris i les adreces...si no saben alguna cosa, senzillament se la inventen….així que millor contrastar sempre la informació i com a mínim amb tres fonts diferents…No sabeu la feinada que vam tenir per esbrinar a quina hora sortia el ferry i on havíem de comprar els passatges...uns ens deien a les 16h, uns altres a les 15h i al full d'informació posava a les 16.30h!!!!

A la fi vam arribar a Coyhaique…i què hi ha allà???? Ca la Natti…ja,ja,ja...una dona molt simpàtica que ha muntat un càmping al jardí de casa seva....i allà ens vam quedar atrapats! Vam passar el cap d'any i algún dia més de l'esperat...qüestió de transports...

El seu home tenia muntat just al costat un "matadero"...molt higiènic tot plegat..ja,ja,ja...

Tot va millorar amb el lloguer de "la ranchera" a moooolt bon de preu, ja que l'havíem de tornar a Puerto Montt en una setmana i no havíem de pagar per deixar-la en un altre destí.

Així que vam enfilar direcció nord passant pel Parc Nacional Queualt i el Parc Natural Pumalín. La majoria de nits hem acampat pel camí, algunes vegades en càmpings rústics i per lliure sempre que hem pogut….Al sud a vegades ha estat difícil trobar una trista mata que ens protegís…però gairebé sempre hem tingut sort! A més, el fet que per allà el sol es pon mooooolt tard, ens ha anat molt bé per allargar la recerca ...

Posta de sol a les deu de la nit

Val...aquí se'ns va fer una mica tard...

Però la cosa va anar millorant...

...tant que fins hi tot els Reis Mags ens van visitar...

El tema dels àpats ja sabeu com anava i també va millorar…

Uns musclos agafats allà mateix...

La darrera part de la ruta ha estat genial…vam deixar el fred enrere i vam poder disfrutar de banys en llacs i rius espectaculars. També ens van anar bé per mantenir una mica la higiene personal…haureu de ficar la Neus i el Santi a la rentadora!!!!

Durant aquests darrers dies hem recorregut la regió dels llacs passant pel Parc Nacional Nahuel Huapy, malauradament molt afectat per la cendra del volcà Puyehue i també pel Parc Nacional Lanín.
 

Guapos us trobaré a faltar! que tingueu bon viatge de tornada!!!!!!

Les aventures d'en RICKY

Benvolguts amics, sóc en Ricky, un amic de la família. Estic molt content d’haver-me retrobat amb la Marta (gràcies a la Maria, la Lali i la Clara, per cert, us envio una abraçada!). Ha estat un llarg i cansat viatge però ha valgut la pena. Ja porto dues setmanes anant amunt i avall amb la Marta, la Neus i el Santi. Són uns grans i meravellosos companys de viatge.

He conegut la ciutat més austral del món, Ushuaia. M’ha encantat!

També he vist paisatges increïbles al llarg de la Patagònia, tot i que els trajectes al maleter del cotxe eren una mica avorrits.  Malgrat això, no he deixat de veure llacs preciosos i boscos exòtics…

 

Vaig visitar el Parc Nacional Torres del Paine, un lloc espectacular! I vaig sobreviure, gràcies al Santi, a l’atac d’una guineu…buf, va anar de ben poc…

Al Perito Moreno m’he sentit algú realment especial, tothom volia una foto amb mi…no entenc perquè…M’hi he trobat molt a gust.

He conegut al Xung Li, un nen sud coreà molt eixerit. Ens hem entès de seguida i he decidit continuar el meu viatge amb ell. No és que la Marta, la Neus i el Santi em tractin malament, simplement és que necessito un canvi d’aires. Tant de fred per la Patagònia no em senta gaire bé i en Xung Li m’ha promès portar-me al Brasil.

Tot i les ganes que tinc de noves aventures, no m'ha estat fàcil separer-me de la Marta...Però no patiu, tinc pensat tornar a Barcelona un dia o altre...