Tangata manu era una cerimònia en la que els caps de les diferents tribus de l’illa, o els seus representants, competien pera aconseguir el primer ou del
manutara ("Gaviotín Apizarrado") que nidava a l’illot Motu Nui.
Els participants descendien per un penya-segat des d'Orongo i nedaven fins l’illot. Allà s’hi estaven dies o setmanes esperant l’arribada dels matuara, fins que un d’ells trobava un ou. El competidor tornava a Rapa Nui i era investit
Tangata manu, home ocell, i era considerat
tapu, sagrat. La darrera competició es va celebrar l’any 1867.
 |
| L'illa del fons és Motu Niu i des d'on està feta la foto baixaven els competidors...quin valor! |
 |
| Volcà Rano Kao a Orongo |
Aquests dies està plovent al llombrígol del món...però plovent molt molt i molt. Aquesta nit hi ha hagut una tempesta que mammmma por! M'he llevat a la una de la matinada pel soroll de la pluja...després de comprovar que només entraven unes gotetes m'he tornat a dormir. Al cap de dues hores...de nou molta pluja i aquest cop acompanyada de vent! mooooolt vent!!!! i una part de la tenda que va per lliure...ai! què faig???? surto...trec mig cos a fora, miro i... ostres l'haig de posar bé, l'enganxo de nou a la piqueta, però als 30 segons torna a marxar...coll....!!! i ara la piqueta ha sortit volant!. Decideixo enganxar la part de "l'avancé" de la tenda que vola, allà on puc...ja estic xopa, miro a dins per veure el desastre...la tenda té un llac...és igual, com que fa una mica de baixada està controlat...sembla que la tenda aguanta i que ja no entra més aigua...a dormir...però tot es mou massa. M'assec, aguanto la tenda amb les dues mans esperant a que millori..però no ho fa...i a més...ostres!...ara haig d'anar al lavabo!!! Total, que la història acaba que vaig al lavabo i després a la cuina amb el sac!...ja,ja,ja...
 |
| Si és que ja es veia a venir... |
|
He tingut sort perquè els dos primers dies va fer molt bon temps i vaig poder recórrer l'illa amb moto. Això si, a duo que aquí tot és moooolt car! Per dir-vos que tres tomàquets m'han costat tres euros!!!!!! Tot i això...m'encanta aquest lloc!
6 comentaris:
No em puc creure que estiguis a Rapa Nui, wow!!!
La sensació d'estar en una illa tirada al bell mig del Pacífic, amb una gran bellesa natural i una misteriosa cultura ancestral, no té preu! Bé, sí que en té, 3€ per 3 tomàquets, mare meva... Però, en fi, segur que val la pena!
Que t'ho passis molt i molt bé!
Hola guaposs!!!! és molt màgic estar aquí!
Una baraçada molt forta
Marta, t'adones d'on ets??? assaboreja cada segon perquè és un lloc mític!!
quina ENVEJA!!!! GRRRRRR
petonets grossos
Laura
...jaja, que bona la tempesta dins la tenda de campanya!... bé, suposo que al moment a tu no et va fer gens de gràcia!quin cague!!!...sort que de tendes i goteres ja tens una àmplia experiència ;-)
Mil petonets!!
Ja,ja,ja...gràcies a l'experiència que vaig adquirir amb vosaltres ja estic preparada per tot:)
petooooonssss
aquesta és la història
d'una que volia ser ocell...
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
la gent se la mirava
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.
El cel és un somni
on ella hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el cel horitzó llunyà
i es tornarà ocell per un dia
entre les pedres podrà volar...
Publica un comentari a l'entrada