Parc Nacional Torres del Paine

Espectacular!!!!!

De cami

El Xiringuito

Neus i Santi diuen:

Estimats companys, amics, familiars i coneguts. Ens plau comunicar-vos que, com suposo tots ja sabíeu, la Marta està molt i molt bé! Gaudeix d’una bona salut i disfruta dia a dia el seu lent però llarg camí. Estar a prop seu ens ha fet veure que la seva aventura va més enllà de deserts, cascades, ciutats en runes, trekkings, noves amistats…

La Marta es troba realment com un peix a l’aigua allà on va.

En el desert d’Uyuni, sense anar més lluny, mentre caminava hores i hores sota el sol….li va venir molt de gust un gelat fresquet i aleshores va tenir una idea!!  I si obro un Xiringuito de gelats enmig del salar? Segur que tindria èxit! … i així va ser! De tanta feina que tenia va contractar gent local per a fer torns.

Al veure l’inesperat èxit va decidir que podria ampliar el negoci i així finançar-se el viatge. Després d’Uyuni va seguir el Xiringuito d’Atacama, el Xiringuito el Machupichu, el d’Iguazú…

Ara està obrint una nova oficina a Ushuaia…i està pensant d’anar a l’Antàrtida tot i que encara no ho té molt clar, les baixes temperatures d’aquella zona no et fan venir gaires ganes de menjar cap gelat.

Aquí ho deixem però no patiu, quan torni té pensat ampliar el negoci arreu de Catalunya... ;-)

Ja ens hem trobat!!!!

Ens hem trobat a la fi del món!!!

Ushuaia. Refugi dels vents de l'oest.

Buscant tresors australs

Buenos Aires

He estat a Buenos Aires uns deu dies i no n’he tingut prou. És una ciutat preciosa, amb grans avingudes, molt moviment, molt trànsit, plena de racons inesperats i culturalment vibrant. Bona gent amb una història tràgica i acostumats a patir una crisi darrera una altra. A més aquí m’he retrobat amb les noies argentines que vaig conèixer al Camí Inca.

Demà ja marxo cap a Ushuaia, amb molta il·lusió perquè em trobo amb la Neus i el Santi però amb una mica de recança per deixar Buenos Aires. Penso que un dia hi tornaré.

 També he aprofitat per fer una curta visita a Uruguay. Un dia a Colonia i dos a Montevideo.

Compartir habitació

Ja fa dies que volia escriure un post sobre com és compartir habitació. La veritat és que les meves primers experiències van ser molt positives, però a mesura que he anat viatjant, la cosa ha anat empitjorant... Està bé compartir habitació sobretot perquè et relaciones, coneixes molta gent que està fent el mateix que tu i et pot aconsellar, i fins i tot fas alguns amics. I evidentment és més barat.

Però de gent mal educada el món n’està ple. Darrerament he tingut una mica de mala sort amb els companys d’habitació. La cosa va començar a Potosí, ja fa uns quants dies, i des de llavors no he aconseguit dormir bé enlloc! En aquella ocasió, una noia es va portar companyia…si, si, sense complexes, en una habitació on dormiem 8! I qui dormia a la llitera de dalt? jo...així que em van despertar a les tres de la matinada...i ja us imagineu... En fi, un espectacle.

Després també hi ha qui entra a les quatre de la matinada i sense cap problema obre els llums i xerra com si allà no hi hagués ningú! I oju! que quan dius algo a sobre ets tu el que té "mala onda". I no ens oblidem dels que ronquen…ja sé que no ho poden evitar, però un dia d’aquests jo tampoc podré evitar matar a algú!..jajaja! També hi ha els que posen l’alarma i no l’apaguen, els que els sona el mòbil repetidament, els que es fan la bossa a les sis del matí en comptes del dia abans…i un llarg etc… que estic segura que descobriré al llarg d'aquest viatge. Per tot plegat, és important, almenys per mi, agafar de tant en tant una habitació individual i disfrutar d'una mica d'intimitat.

Perdoneu però algú ho havia de dir....

PD: Deixo per una altra ocasió el tema de les cuines compartides i els lladres de menjar...jajaja!

La meva darrera habitació individual. No us perdeu les vistes...