30 de set. 2011

Reserva Nacional de Paracas

Aquests dies també he visitat la Reserva Nacional de Paracas. Una zona desèrtica que fa milers d'anys era mar. Aquí no plou mai.








Un pecador de peixos de roca. Està assegut en una roda de cotxe. Curiós.








28 de set. 2011

Islas Ballestas


Les Islas Ballestas formen part de la Reserva Nacional Sistema de islas, islotes y puntas guaneras de Paracas, una àrea que comprèn unes 7 mil hectàrees i inclou tres illes i 2 milles marítimes. El principal atractiu d’aquestes illes és que estan poblades per milers d’aus, principalment "piqueros peruanos", "pelícanos peruanos" i "guanays", que produeixen "guano". El "guano" és un excel·lent fertilitzant natural que s’extreu dels excrements d’aquestes aus.







I és clar, navegar entre tanta au té una mica de perill…heu endevinat..., entre tots els turistes que hi havia a la barca…a mi i a una altra noia ens ha tocat el rebre…jajaja…una miqueta de "guano" per aquí i una mica de "guano" per allà...





A finals del segles XIX, Perú va exportar 2 bilions de dòlars en "guano". A principis del segle XX, les reserves gairebé s’havien esgotat. Vist això, es va fundar la Compañia administradora del guano, per protegir les  aus "guaneras". L’any 1909 hi havia 7.5 milions d’aus, l’any 1953 ja n’hi havia 22.5 milions. Però la cosa no s’acaba aquí, després va venir el boom de la indústria de farines de peix. Aquestes farines s’elaboren a partir de " l’anchoveta" (cosina germana de l’anxova), el peix més explotat del Perú i del qual s’alimenten les aus "guaneras". Això va fer que de nou la població d’aus disminuís. I així estan, intentant trobar un equilibrnti entre indústria i medi ambiet.

A les illes també hi ha lleons marins que, com que no tenen depredadors, es passen el dia a la bartola. També es poden veure dofins i alguns pingüins.












De camí cap a les illes també es pot veure el  famós"candelabro", tot un misteri com les línies de Nazca.






27 de set. 2011

Més fotos d'aquests dies













25 de set. 2011

Cajamarca abans dels inques: Cumbe Mayo i Ventanillas de Otuzco

Cumbe Mayo (riu fi, en quechua) és el nom que se li dóna a un grup arqueològic format per un canal, un santuari i varis gravats. Les restes es van descobrir l’any 1937 i tenen aproximadament 3.000 anys. El canal tenia la finalitat de derivar les aigües cap a Cajamarca. L’aqüeducte està perfectament tallat sobre la roca. Com ho van fer? No se sap, com tampoc se sap què signifiquen els gravats que hi ha.





Las Ventanillas de Otuzco són una mena de tombes excavades a la roca (600 -1200 dC)





24 de set. 2011

Cajamarca




Cajamarca és la ciutat on Pizarro va capturar i després executar el darrer rei inca Atahualpa. Segons expliquen els relats de l’època, quan Pizarro va arribar a Cajamarca, va convidar al rei Inca a sopar. Atahualpa es va presentar el dia següent amb un gran seguici. L’esperava el pare Vicente Valverde que li va fer entrega d’una Bíblia. Atahualpa la va rebutjar i la va llençar al terra, cosa que va provocar l’enuig dels conquistadors que van decidir atacar, i empresonar Atahuapa. En la lluita van morir entre 2.000 i 7.000 inques.

Aquí se suposa que Atahualpa va estar empresonat uns 9 mesos.




Cuarto del Rescate

Pizarro va demanar com a rescat una habitació plena d’or i dues de plata. Després d’obtenir el botí, no va complir la seva paraula i en comptes d’alliberar a Atahualpa, el va condemnar a morir a la foguera. La pena va ser commutada per la del garrot al consentir l’Inca ser batejat amb el nom de Francisco.


Baños del Inca

Baños del Inca és un complexe d’aigües termals on Atahualpa residia en el moment de l’arribada de Pizarro. Per 4 soles et pots donar un banyet de mitja hora. No a les piscines de la foto, que l'aigua surt a 71 graus!



Plaza de Armas

A Cajamarca m’hi he estat un parell de dies que han donat molt de si. La ciutat m’ha agradat molt. El millor com sempre és passejar i anar improvisant. He coincidit amb un altre guiri…que com jo, viatja per un any, i hem compartit unes “risas” i un parell d’àpats. Com que em vaig estalviar les nits de Trujillo, vaig pensar invertir més soles en un bon hostal a Cajamarca. La tria en principi era perfecte!...un hostal cèntric, amb una habitació per mi soleta, amb bany i aigua calenta...Tot plegat pintava molt bé, però a l’hora de dormir…”vaya...vaya”...just a sota de la meu balconet, resulta que hi havia una botiga de discos…i és clar, el millor reclam es posar la música a tope!!!!... a la nit…i ben aviat al matí! I no només això, sinó que tenia un veïns d’habitació addictes a la tv a totes hores! Total que m’he gastat una pasta i no he dormit en tres nits! En fi…





Catedral
 
Aquests dies he estat preguntant què els sembla el seu president, Ollanta Humala. Hi ha opinions diverses, però el que més gràcia m’ha fet és el que m’ha dit un guia… “A Ollanta le llamamos Movistar, porque tiene treinta planes y ninguno claro…”. Molt bo.

Dimecres la població de Cajamarca es va manifestar contra Yanacocha, una minera que els està deixant sense aigua. La minera utilitza l’aigua pura dels rius i la torna contaminada. Mentre uns s’enriqueixen, els altres es queden sense aigua, i no hi poden fer res. Els manifestants també demanaven un “pasaje justo”, bitllets a preus assequibles.













19 de set. 2011

Tumbas Reales del Señor de Sipán


L’any 1987 es va descobrir prop de la ciutat de Chiclayo (a 4h de Trujillo) una tomba reial mochica. La primera que es trobava intacta. Els guaqueros, com en diuen ells, s’han encarregat de saquejar tombes i vendre al mercat negre les valuoses troballes. Aquí s’hauria de veure la complicitat de cases de subhastes i col•leccionistes privats que miren cap una altra banda. De fet una important casa de subhastes britànica va haver de tornar un collaret de la tomba de Sipán. La visita al Museo Tumbas Reales de Sipán és molt interessant. Aquí s’exhibeixen moltes de les peces que acompanyaven al Señor de Sipán. Igual que els egipcis, els enterraven amb totes les seves riqueses pensant que se les endurien a l’altre món. El museu és impressionant, peces d’or i plata, collarets impossibles de fer, polseres, arracades i joies vàries, a més de les restes del Señor de Sipán. Increïble! També s’exposen les troballes d’altres tombes que s’han descobert al mateix temple. No es poden fer fotos, però sempre ens queda Internet…perquè un feu una idea…




També es pot visitar el jaciment. Allà si que es poden fer fotos i hi ha la recreació de com es va trobar la tomba.



Després d'una setmana a Trujillo, m'en vaig a Cajamarca, més al nord. Allà m'hi estaré un parell de dies, i després posaré rumb al sud!

18 de set. 2011

Huanchaco

El millor lloc per tastar un bon ceviche és aquest. Un poble que s'omple de surfistes a l'estiu i també de peruans els caps de setmana. Aquí encara es fan servir les barques de totora per pescar. A veure...família de pescadors aficionats del Mediterrani...qui s'atreveix?...jajaja...





Catalans al Perú

Amb poc més d'una setmana que fa que estic per aquí, dos catalans han sortit a la portada del diari El Comercio. Ferran Adrià que ha participat en una fira gastronòmica que s'ha fet a Lima i l'alpinista Òscar Cadiach i Puig que ha fet el cim del Quitaraju.


16 de set. 2011

Trujillo i les Huacas del Sol i de la Luna

Fa uns dies que estic instal•lada a casa de la Cecilia a Trujillo. No sé quants dies més m’hi estaré, però com que m’hi trobo molt a gust segur que seran uns quants… A més, això de no pensar on vaig demà, com hi vaig, com torno, d’on surten les combis...és un descans. Com que tinc una molt bona amfitriona, no m’haig de preocupar per res, això és tot un luxe! Compartim gairebé tots els àpats, i aprofito per tastar tot el que em recomana (després de “l’expedient cuy”, no està de més un bon assessorament...). Aquests dies hem menjat shambar que sembla que es cuina els dilluns després d’un cap de setmana de borratxera. És una mena de sopa a base de frijoles, trossos de porc, espècies i alguna cosa més, molt bo. A banda de la fruita que és exquisida, el que és obligat tastar és el ceviche. I si et porten a un restaurant al costat del mar, millor que millor! Si és que ja veieu que anar de motxillera em senta molt bé...jajaja! També s’ha de tastar la chicha morada, un suc a base de maiz morado bullit amb la pela de la pinya. I els dolços...mmm...són molt dolços. Espectaculars els alfajores i els picarones. Encara no he provat el pisco sour (una mena d'aigüardent), però tot arribarà.


Catedral de Trujillo





A banda de menjar, aquests dies també he fet un parell d’excursions. Prop de Trujillo es poden visitar les Huacas del Sol i de la Luna, unes restes arqueològiques de la cultura mochica que es va desenvolupar al nord del Perú entre els anys 100 i 850 dC. És tracta de dues grans edificacions separades per uns quants quilòmetres on hi ha enterrada tota una ciutat. És una llàstima perquè no hi ha fons per excavar tota la zona i només s’està treballat en la Huaca de la Luna.




La Huaca de la Luna és un gran temple on es feien sacrificis. El més interessant és que en realitat són cinc temples construïts un sobre l’altre. Cada 80 o 100 anys tapaven el vell i en construïen un de nou a sobre, una mica més gran, però molt semblant a l’anterior. El que millor es pot veure és el quart temple que conserva bona part de la façana principal.







A prop de la ciutat també es pot visitar el complexe arqueològic de Chan Chan, el més impressionant que he vist fins ara. Uns 14 quilòmetres quadrats de restes d’una gran ciutat chimú (posterior els mochicas) amb nou recintes reials enormes, dels quals només se’n visita un. La resta també estan per excavar. Us imagineu la feina que queda? Es calcula que la ciutat va ser construïda al voltant del 1300 dC.