Indonèsia

Ja sóc a Indonèsia…per fer-vos una mica més d’enveja i fins i tot ràbia…us diré que he començat per Bali…el primer destí Kuta…no, no és el més bonic de Bali, però és el que està més a prop de l’aeroport. Diuen que Kuta és el pati d’esbarjo dels australians post-adolescents…i si, n’he vist uns quants, però els he evitat tant com he pogut! Només hi he estat un dia i mig…el just per situar-me una mica i començar a explorar l’illa. 

Kuta va patir els anys 2002 i 2005 dos atemptats terroristes que va causar la mort de prop de 200 persones de 22 nacionalitats, inclosos molts indonesis. Des de llavors el turisme va disminuir considerablement.

Una cerveseta per celebrar el canvi d'aires

Ara sóc a Ubud, on també hi ha moooolt turisme, però diferent al de Kuta, cosa que agraeixo infinitament. Ubud és malgrat el trànsit i els turistes un lloc força tranquil. Aquí m’hi trobo molt a gust així que m’hi estaré uns quants dies. Darrerament el cos i la ment em demanen una mica de descans…descans de què? us preguntareu…ja,ja,ja…si fa sis mesos que descanses…ja,ja,ja...

Sobre Ubud, un parell de coses més a afegir…la primera és que hi ha mil taxistes que constantment t’ofereixen els seus serveis…i mil venedors que asseguren que et faran el millor preu de tot Bali…total que et passes el dia dient no thankyou i posant el teu millor somriure… La segona és que tinc la sensació, bé, estic segura…de que em prenen el pèl constantment. Si no saps regatejar, com és el meu cas, el millor que pots fes és...bé no comprar res de res…cosa força improbable…o bé aprendre'n!
 

 

La foto per la família