Sovint em pregunten què és el que més m’ha
agradat , i només puc dir que el millor de tot és sempre la gent que m’he
trobat pel camí…,no,no, em diuen, el lloc que t’ha agradat més…trien un…buf!,
doncs no és gens fàcil, però després de rumiar-ho força, crec que em quedo el Salar de
Uyuni a Bolívia.
I t’enyores? Doncs si, moltes vegades, però en
cap moment he volgut tornar. No m’he posat malalta ni m’ha passat res. He
tingut molta sort durant tot aquest temps, tot plegat ha anat rodat. M’he donat permís per improvisar
tant com he volgut, i tot i que a vegades m’ha suposat una despesa de més, anar
tant sobre la marxa fa que els plans no sempre surtin bé, sovint els imprevistos s'han convertit en
oportunitats.
I has canviat? suposo que una mica si, però no sabria dir exactament en què. Viatjar m'ha obert la ment i el cor.
Una altra de les coses que em pregunten és què
faré quan torni…doncs npi…jajaja…Ara mateix tampoc no hi penso gaire...ja tindré temps de fer-ho. De moment continuaré viatjant uns mesos més.
Si el pressupost aguanta i les ganes també potser la cosa s’allargui una mica
més del previst…o potser no…veurem. La idea ara és anar a Myanmar, després tornar cap a Tailàndia
per veure el nord i creuar cap a Laos, després Vietnam i Cambodja i acabar a Nepal i Tíbet. Amb la que està caient i jo gastant-me els estalvis...si és que no madurarem mai?
2 comentaris:
jajajaja que guai! 12 hores, quines coses... pq vegis que sí que miro el blog :)
Madurar dius?
Aquest viatge és la millor oportunitat que tindràs en la vida per a madurar, per crèixer, per aprendre de tu i dels altres, de les situacions, de les experiències, dels moments bons i dels dolents, per obrir-te al món i a tu mateixa, per parar, observar, per descobrir el que és realment important, per trobar-nos a faltar ;-), per oblidar, per estimar, per plorar, per absorvir sensacions, per compartir, per sorpendre't, per gaudir el present, per mirar cap a dins, i cap a fora, per respirar, per somiar...en definitiva, per viure!!
PD. Crec que els que no madurarem mai som els que ens quedem aquí...
Petonet més que gegaaant!!!
neus
Publica un comentari a l'entrada