Vam fer un vol pel centre i..oh sorpresa!... vam descobrir que DIR ha obert una franquícia a Hanoi. La Maria va provar la sala de màquines...
Al cap d'unes hores ja marxavem amb tren cap a Sapa. No podem explicar amb paraules la situació que vam viure buscant la guixeta on haviem de retirar els bitllets que haviem reservat. Ens van dir...allà, allà...i era un travelu en una cadira de plàstic...inaudit. No tenim foto del travelu però si del tren.
Un cop a Sapa, el que us volem explicar per fer-vos un resum és un parell de coses. La primera: els autòctons tenen per costum perseguir de molt a prop els turistes. O per vendre't algo o per fer-se suposat amic teu i intentar acoplar-se al teu pròxim àpat. Vease ejemplo captado por Maria...
 | ||
| Ens han trucat de la NBA |
Us deixem amb el nostre somriure i ens retrobem d'aquí uns dies des de Halong Bay.
4 comentaris:
Ei melonas!!
Ara ja només falta D'Artagnan!! Quin peligruuuu.
Ja veig que us ho esteu passant molt malament per allí, no feu gaire bona cara y a més us assetgen pel carrer...això és intolerable!! jo de vosaltres ho deixaria estar i tornaria cap a casa, no passa res, ho heu intentat i això ja és molt important, nosaltres us estimarem igual... ;-)
Melonaaaaa!!!!
Ja,ja,ja...no pensem tornar, que quedi clar. Hem comprovat que ferm un gran equip i estem preparades per combatre assetjaments com aquest i molts més.
Súper super tres mosqueteras
Marttaaaa!!!! Un super dream team pel que sembla!!!
Jo ja fa 3 dies que sóc per casa...quin yuyuuuuu després d,un any i mig...però estic contenta i amb ganes de fer més coses. Disfruteeeeuuuuuuuuu.
Muakkss
Montse
Guapaaaa!!!! què fort ja a casa!! Com us senta? Jo per Nadal:).
Mooolts petonssss
Publica un comentari a l'entrada