13 de des. 2011

Buenos Aires

He estat a Buenos Aires uns deu dies i no n’he tingut prou. És una ciutat preciosa, amb grans avingudes, molt moviment, molt trànsit, plena de racons inesperats i culturalment vibrant. Bona gent amb una història tràgica i acostumats a patir una crisi darrera una altra. A més aquí m’he retrobat amb les noies argentines que vaig conèixer al Camí Inca.








Demà ja marxo cap a Ushuaia, amb molta il·lusió perquè em trobo amb la Neus i el Santi però amb una mica de recança per deixar Buenos Aires. Penso que un dia hi tornaré.











 També he aprofitat per fer una curta visita a Uruguay. Un dia a Colonia i dos a Montevideo.






















1 de des. 2011

Compartir habitació


Ja fa dies que volia escriure un post sobre com és compartir habitació. La veritat és que les meves primers experiències van ser molt positives, però a mesura que he anat viatjant, la cosa ha anat empitjorant... Està bé compartir habitació sobretot perquè et relaciones, coneixes molta gent que està fent el mateix que tu i et pot aconsellar, i fins i tot fas alguns amics. I evidentment és més barat.

Però de gent mal educada el món n’està ple. Darrerament he tingut una mica de mala sort amb els companys d’habitació. La cosa va començar a Potosí, ja fa uns quants dies, i des de llavors no he aconseguit dormir bé enlloc! En aquella ocasió, una noia es va portar companyia…si, si, sense complexes, en una habitació on dormiem 8! I qui dormia a la llitera de dalt? jo...així que em van despertar a les tres de la matinada...i ja us imagineu... En fi, un espectacle.

Després també hi ha qui entra a les quatre de la matinada i sense cap problema obre els llums i xerra com si allà no hi hagués ningú! I oju! que quan dius algo a sobre ets tu el que té "mala onda". I no ens oblidem dels que ronquen…ja sé que no ho poden evitar, però un dia d’aquests jo tampoc podré evitar matar a algú!..jajaja! També hi ha els que posen l’alarma i no l’apaguen, els que els sona el mòbil repetidament, els que es fan la bossa a les sis del matí en comptes del dia abans…i un llarg etc… que estic segura que descobriré al llarg d'aquest viatge. Per tot plegat, és important, almenys per mi, agafar de tant en tant una habitació individual i disfrutar d'una mica d'intimitat.

Perdoneu però algú ho havia de dir....

PD: Deixo per una altra ocasió el tema de les cuines compartides i els lladres de menjar...jajaja!


La meva darrera habitació individual. No us perdeu les vistes...

27 de nov. 2011

Catarates d'Iguazú

Sense paraules...













25 de nov. 2011

Missió jesuïta de San Ignacio de Miní


Des de l’actual Asunción, capital del Paraguai, fins a l’Atlàntic milers d’indígenes vivien del cultiu, la caça i la recol·lecció, fins que, al segle XVI, van començar a arribar els conquistadors i colons europeus. Poc temps després, els habitants originaris eren mà d’obra d’espanyols i portuguesos que els explotaven per sostenir econòmicament les seves colònies.

"Mita, yanaconazgo, encomienda o repartimento", així s’anomenaven les institucions que els espanyols van crear per sotmetre als indígenes. Però també van implantar una organització social més constructiva: les missions de les ordres religioses, també anomenades "reducciones, doctrinas o pueblos de indios".

Les missions guaranís de la Companyia de Jesús van ser una construcció social totalment novedosa. Van intentar imposar els valors humanistes de la cultura europea tolerant aquells de les indígenes que consideraven adequats.


L’any 1547, el capità Ignacio López de Loyola va fundar a Europa la Companyia de Jesús, la més dinàmica i moderna de les ordres religioses del seu temps. Els jesuïtes responien a una organització rígida i mantenien una obediència absoluta al Papa. Des de l’inici van intentar portar la seva religió fora de l’àmbit europeu: l’any 1541 van arribar a l’Índia, el 1580 a Japó i l’any 1585 al territori que després seria Argentina. (extret del Museu de la Missió de San Ignacio de Miní)









Els jesuïtes van construir moltes missions en el que actualemt és Paraguai, Brasil i Argentina. Les missions eren autònomes i evitaven que els guaranís es convertissin en esclaus. La Companyia de Jesús va ser expulsada dels territoris espanyols de Sud-Amèrica l'any 1767, després d'una campanya de desprestigi. Això és resumir mooolt la història.

La pel·lícula La Missió amb Robert de Niro i Jeremy Irons explica molt bé tot el que va passar amb els guaranís, els jesuïtes i els conquitadors en aquesta zona.
 
 

23 de nov. 2011

Desert d'Atacama. Valle de la Muerte y Valle de la Luna

Tenia pendent penjar unes fotos del Desert d'Atacama (Xile), malgrat que ja sóc a l'Argentina. Allà van.











I demà cap a Puerto Iguazú!!!