Més fotos d'aquests dies

Pura Taman Ayun

Pels biòlegs no us perdeu la libèl·lula!

Pura Taman Ayun

Ogoh-ogoh per celebrar el Nyepi

Pura Ulun Danu Bratan

Un altre Ogoh-ogoh

Jimbaran

Indonèsia està formada per unes 17.500 illes i és l’arxipèlag més gran del món. Es parlem més de dues-centes llengües i dialectes i la població és majoritàriament musulmana tot i que també hi ha hinduistes (sobretot a Bali), cristians i animistes.  

A Bali, s’estan preparant per la celebració, el proper dia 23, del Nyepi, el nou any. El dia abans els carrers s’omplen d’Ogoh-ogoh, creacions a l’estil cartró pedra que simbolitzen dimonis. Després es cremen amb la intenció de destruir tots els dimonis del nostre cos i la nostra ment. El nou any solar comença amb un silenci i recolliment total. Ningú surt al carrer, ni els turistes tenen permès sortir, no hi ha trànsit ni botigues ni negocis oberts. Per dir-vos que fins hi tot l’aeroport tanca! Així que és un dia de reflexió per a tothom.

Aqui teniu una de les creacios pel Nyepi...

Al dia següent els balinesos es troben amb la família i es demanen perdó si no han tingut bones relacions durant l’any per tal de començar bé el proper.

M’estaré a Indonèsia dos mesos, perquè encara estic instal·lada a Ubud, i no tinc gaires ganes de moure’m. Ja porto nou dies… serà que els sis mesos de viatge em passen factura. He llogat una moto i vaig explorant l’illa, però hauria de començar a pensar en fer el salt a Lombok.

Algunes fotos dels darrers dies...

La porta de casa meva

Per cert us podeu imaginar menjar pop a la gallega, unes croquetes casolanes o unes anxoves a Bali????

Tot just arribar a Ubud vaig conéixer un grup d'espanyols, la majoria ja grandets que viuen aquí. A banda d’ensenyar-me cosetes i aconsellar-me en d’altres també m’han convidat a dinar…tres cops!...i un d'ells es cuiner! …no us dic res més...

També he anat a la inauguració d'una botiga-galeria d'art...buf!...quan ioguini fashion i hippie maduret que hi ha per aquí...i jo a lo "Dora la exploradora"...ja,ja,ja...

Una d'aquestes motos es la que he llogat...passada per aigua, ja veieu...

 

Indonèsia

Ja sóc a Indonèsia…per fer-vos una mica més d’enveja i fins i tot ràbia…us diré que he començat per Bali…el primer destí Kuta…no, no és el més bonic de Bali, però és el que està més a prop de l’aeroport. Diuen que Kuta és el pati d’esbarjo dels australians post-adolescents…i si, n’he vist uns quants, però els he evitat tant com he pogut! Només hi he estat un dia i mig…el just per situar-me una mica i començar a explorar l’illa. 

Kuta va patir els anys 2002 i 2005 dos atemptats terroristes que va causar la mort de prop de 200 persones de 22 nacionalitats, inclosos molts indonesis. Des de llavors el turisme va disminuir considerablement.

Una cerveseta per celebrar el canvi d'aires

Ara sóc a Ubud, on també hi ha moooolt turisme, però diferent al de Kuta, cosa que agraeixo infinitament. Ubud és malgrat el trànsit i els turistes un lloc força tranquil. Aquí m’hi trobo molt a gust així que m’hi estaré uns quants dies. Darrerament el cos i la ment em demanen una mica de descans…descans de què? us preguntareu…ja,ja,ja…si fa sis mesos que descanses…ja,ja,ja...

Sobre Ubud, un parell de coses més a afegir…la primera és que hi ha mil taxistes que constantment t’ofereixen els seus serveis…i mil venedors que asseguren que et faran el millor preu de tot Bali…total que et passes el dia dient no thankyou i posant el teu millor somriure… La segona és que tinc la sensació, bé, estic segura…de que em prenen el pèl constantment. Si no saps regatejar, com és el meu cas, el millor que pots fes és...bé no comprar res de res…cosa força improbable…o bé aprendre'n!
 

 

La foto per la família

!Corred insensatos!

Això és el que he fet aquests dies...córrer...i córrer per tornar a Auckland...buscar un vol cap a Indonèsia i deixar de gastar-me diners i més diners en aquest país que, bonic si que ho és si, però, ja ho vaig dir al principi...és car de co....He patit moooolt pel meu pressupost, que s'ha vist minvat substancialment...així que després de vint-i-cinc dies, marxo cap a Bali. 

Aquests darrers dies m'he mogut ràpid, de Queenstown vaig anar cap a Franz Josef, des d'allà de nou a Christchurch travessant l'illa sud per l'Arthur's Pass, i de Christchurch cap al nord resseguint la ruta que ja vaig fer per baixar.

La ciutat de Christchurch va patir ara fa un any un terratrèmol de 6,3, gairebé 200 persones van perdre la vida i el centre de la ciutat encara roman tancat.

Instal·lació en memòria de les persones que van perdre la vida al terratrèmol. Et convidaven a seure i romandre l'estona que volguessis.

Algunes fotografies dels meus darrers dies al país dels kiwis...

Marxo de Nova Zelanda amb la sensació de no haver disfrutat de tot d'aquest meravellós país, sense saber finalment si hi ha un barco per cada tres habitants o tres per cada un...sense haver vist cap kiwi (l'animal) de veritat, ni haver-me topat amb cap orco...ni cap Aragorn...ja,ja,ja...una pena.

Routeburn Track

Una de les coses que em feia més il·lusió fer a Nova Zelanda era recórrer una de les "Great Walks", com s'anomenen les nou rutes més conegudes del país dels kiwis. Aquests dies he caminat per la Routeburn Track, una ruta de 32 km que travessa el Mt Aspiring i el Fiorland National Park en tres dies i dos nits. En temporada alta, com és el cas, les rutes s'han de reservar ja que l'allotjament és limitat. Es pot fer còmodament per internet o bé als centres de conservació dels parcs (DOC) que hi ha espacits per tot el territori. El tema és que pots dormir en tenda, l'has de carregar, of course o bé als "hut", refugis acondicionats amb lavabos, que no dutxes, aigua corrent i cuines amb gas per cuinar, tot un luxe!.

Barato, barato, el que es diu barato no és...dormir en un hut 51 dòlars, com que eren dos nits 102, que et portin fins a l'inici de la ruta 48 dòlars, que et tornin des del final 78...que et passegis enmig de muntanyes espectaculars no té preu,...hi ha coses que els diners no poden comprar...però per tot el demés...ja,ja,ja!

Les habitacions dels "hut" són evidentment compartides, aquesta era petita, al segon refugi vam dormir 25 persones...i les possibilitats de que algú ronquin són moooolt altes!!!!...gran invent els taps per les orelles...

Aquí plou més de 250 dies l'any...el primer dia vaig tenir sort i va fer un sol espectacular, el segon no va ploure però estava força núvol, així que no vaig poder gaudir del tot del paissatge i el tercer si que va ploure però la ruta era més curta i enmig de boscos així que no em vaig mullar gaire.

 M'encantaria fer-ne un altre però el pressupost és el que és, així que ja vaig tornant cap a l'Illa Nord. De Queenstown aniré cap a Franz Josef per veure el Franz Josef Glacier, després creuaré per l'Arthur's Pass direcció Christchurch i d'allà a Wellington i finalment Auckland.