15 de jul. 2012

Cap al nord

El tren fins a Katha va durar unes 15 hores...ens va costat 13 dòlars d’upper class i els seients no estaven gents malament, això si mosques i mosquits a tutti pleni i algun ratolí...ah! i el lavabo, un forat amb sortida directe a la via...La idea era arribar a Katha i tornar el dia següent amb barco pel  riu Ayeyarwady, però el barco arribava amb un dia de retard!...no unes hores no, un dia! Jajaja...total que ens vam quedar allà un parell de dies. La veritat és que va resultar tota una sorpresa, Katha ens va encantar.  A la mitja hora d’arribar tot el poble sabia que hi havia quatre guiris voltant. De fet no en vam veure cap més.

El tren etern cap a Katha



Esmorzant a Katha amb l'Alex, l'Isis i el Will
Baixant pel Riu Ayeyarwady





De Katha vam anar fins a Monywa...primer vam agafar el barco, després una burgo i després un bus. Prop de Monywa hi ha tres coses interessant per veure, les Coves HpoWin Daung, la Thanboddhay Paya i el Buda Bodhy Tataung. Sens dubte el que més ens va agradar van ser les coves. N'hi ha més de nou-centes amb budes esculpits directament a la roca.












Thanboddhay Paya


No us perdeu la bastida de canyes de bambú
Bodhy Tataung







12 de jul. 2012

Primers dies a Myanmar

La primera parada a Myanmar va ser Yangon, que des de l’any 2005 no és la capital. El govern militar va decidir traslladar-la a Nay Pyi Taw, una ciutat bastant més al nord. Des del meu punt de vista Yangon no té gaire per oferir, però val la pena quedar-s’hi almenys un dia per veure la Shwedagon Paya.

  
És un d’aquests llocs on t’hi pots estar hores i hores sense fer res, només passejant, i mirant com canvien els colors al llarg del dia.




D’aquí vam enfilar cap a Kalaw. La idea era fer un trekking de tres dies fins al Llac Inle…i aquí la gafe, deu minuts abans de començar a caminar (i no és una exageració!) es cau per les escales..i aix!...un peu torçat…total que de caminar res de res…vaig fer bondat un parell de dies i em vaig retrobar amb el grup a Nyaungshwe, porta d'entrada al Llac Inle. Un  dia en barca per explorar el llac és imprescindible.







Els 7 Magnífics...bé, sis i jo que tiro la foto...
Ha estat genial compartir amb vosaltres aquest viatge per Myanmar que segur no oblidaré. Ja sé que em repeteixo més que l'all, però el que fa realment especial viatjar és la gent amb qui comparteixes el camí.Gràciessss!!!!!

Uns vinets i unes risas a Nyaungshwe
Alguns m’heu preguntat sobre Myanmar i la seva gent.  Doncs després de 27 dies per aquest país meravellós, el que puc dic és que els birmans són encantadors, gent senzilla amb ganes de compartir amb tu ni que sigui un somriure i unes poques paraules. Són amables i generosos perquè si. Allà on siguis sempre acabaràs parlant amb algun birmà, sobre el seu país, sobre el teu, de cap a on vas on d’on vens,…i sobretot de futbol…aquí en són molt fans. Jo en temes de futbol coixejo bastant...mai millor dit!...ja,ja,ja...així que he dissimulat una mica...

El país té molt per oferir, i és una llàstima que el visat sigui només de 28 dies i que hi hagi zones que no es puguin explorar. Les carreteres principals estan asfaltades i els tranports...deixant de banda que als autobusos hi fa molt fred i que sempre et deixen a hores intempestives en estacions perdudes..., no estan malament... 

Alguns autobusos tenen cinc files...els del passadís seuen en petits tamborets...

Tres dels Magnífics desembarcant a Naba
Problemes?...

De Nyaungshwe vam anar a Mandalay i d’allà cap a Hsipaw. Aquí Els 7 Magnífics ens vam dividir i quatre vam enfilat cap a Katha amb tren i tres van marxar cap a Bagan.

U Bein's Bridge. El pont de teka més llarg del món (1.2km) a Amarapura
Noodles assecant-se al sol...
Boníssims...


Amb l'Isis i l'Spela a Hsipaw



6 de jul. 2012

Min gala ba Myanmar, Hola Myanmar


Bé, després de moooolts dies sense actualitzar el blog...les meves més sinceres disculpes...aquí va el primer post de Myanmar. Que sapigueu que no m'he penjat a propòsit...la cosa és que aquí no és fàcil trobar un lloc on internet funcioni més o menys bé.

Myanmar és el nom que va escollir el govern militar l’any 1989 per trencar definitivament amb el passat colonial anglosaxó. Myanmar significa els primers habitants del món.

El país s’estén al llarg d’uns 670.000 km2 i té uns 50 milions d’habitants. Limita a l’oest amb Bangladesh i l’Índia,  amb la Xina al nord i amb Laos i Tailàndia a l’est.  Hi ha 135 grups ètnics. Els Bamar són el grup més nombrós. Les principals minories que poblen la resta del país són els Shan, els Karen, els Kachin , els Rakhaing, els Mon, els Chin i els Kayah.

La majoria de la població és budista, també hi ha un petit percentatge de cristians, animistes, hindús i musulmans. Recentment hi ha hagut conflictes entre musulmans i budistes a l’oest i la zona ha quedat restringida pels turistes, així que no podem anar a  Mrauk U, el segon complexe arqueològic més interessant del país després de Bagan. També hi ha conflictes entre ètnies i els militars en punts fronterers amb Tailàndia i Xina. Els turistes només estem autoritzats a viatjar per certes zones del país. 

Shwedagon Paya, Yangon


 L’Imperi Britànic va colonitzar aquestes terres al segle XIX establint un protectorat que s’allargà fins després de la segona guerra mundial. Després de la independència va estellar una guerra civil entre minories. L’any1962 el general Ne Win va agafar el poder començant així una llarga dictadura, i deixant al país aïllat de la resta del món.

L’any 1990 es van dur a terme les primeres eleccions lliures en 30 anys. Els militars del SPDC (Consell d'Estat per la Pau i el Desenvolupament...ja te collons...la cosa...) va perdre davant la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), el partit d’Aung San Suu Kyi, però va ignorar els comicis i va arrestar als líders opositors.
L'any 2010, la junta militar va iniciar una tímida transició cap una democràcia, després d’unes elecions en les que Aung San no va ser autoritzada a presentar-s’hi.

Com sempre això és resumir mooolt la història…si en voleu saber més…http://ca.wikipedia.org/wiki/Myanmar


A Yangon em vaig retrobar amb l'Helena i el Marçal...nois us trobo a faltar!!!! Els primers deu dies vam viatjar un grup de set! uau!, després ens vam quedar quatre i ara som tres.

L'Isis, l'Spela, el Will, l'Helena, el Marçal i l'Álex
...la ruta i més en propers posts...no esperareu que actualitzi el blog així pim pam...

Llac Inle

El pont de teka més llarg del món, 1,2 km, Amarapura
Navegant pel riu Ayeyarwady
El nostre llit...
Bagan