Any zero, Democratic Kampuchea

L'abril de 1975, els khmer Rouge, amb Pol Pot al capdavant, van arribar al poder a Cambodja establint un règim de terror que duraria tres anys i vuit mesos. Durant aquest període 3 milions de persones, d'una població de vuit milions, van ser assassinades. Un dels eslògans de Pol Pot era, millor matar un innocent per error que deixar lliure un enemic per error.

 Van prohibir la religió, el comerç, i l'educació. Be, de fet ho van prohibir gairebé tot. Van buidar les ciutats obligant a la població a anar a treballar al camp com a esclaus.

Presó de Tuol Sleng

Van reconvertir l'escola Tuol Sleng en un centre de tortura. La visita posa els pèls de punta i t'encongeix el cor. Sóc incapaç de posar en paraules les tortures que infligien aquí.

El simple fet de ser un intel·lectual, o semblar-ho (com portar olleres), tenir estudis, o saber llengües eren motius suficients per torturar a algú. Els torturàvem fins al punt que les víctimes acabaven reconeixent delictes que no havien comès i detalant a altres que tampoc havia fet res o que ni tan sols coneixien. Quan ja no els quedava un alè, els traslladaven als Killing Fields de Choeung Ek, els mataven i els enterraven en fosses comunes.

Killing Fields

A principis de 1979, els tancs vietnamites van "alliberar" Phom Penh i els Khmer Rouge es van refugiar al nord, a la frontera amb Tailàndia. Des de la jungla, Pol Pot va continuar liderant als Khmer Rouge vint anys més. L'any 1987 va ser posat en arrest domiciliari i va morir un any després a l'edat de 82 anys.

Si en voleu saber més llegiu The killing Fields de Sydney Schanberg.

Tres parades abans de Laos

Després de Siem Reap, he passat una nit a Kompong Thom per veure els temples Sambor Prei Kuk, anteriors als d’Angkor i una nit a Kratie per observar els dofins del Irrawaddy, i en teoria, una de les millors postes de sol de Cambodja…però…el temps no ha acompanyat. En una altra ocasió serà.

Els temples de Sambor Prei Kuk no són res de l’altre món, sobretot després d’haver vist els d’Angkor, però el trajecte en moto fins allà val molt la pena. I no hi ha turistes!!!

 Els dofins de l’Irrawady només es troben en cinc indrets d’Àsia i la població no és gaire nombrosa. Nosaltres vam tenir sort i en vam veure uns quants. 

No en busqueu que en aquesta foto no n'hi ha!!!

Ara sóc a Ban Lung, al nord est. He fet una ruta per veure els voltant i he dormit a casa d’una família xinesa. En aquesta zona hi ha diverses ètnies que parlen la seva pròpia llengua i tenen els seus propis costums, a més de xinesos, laosians i vietnamites.

Flipeu amb el suero!!!

Solucions per tot

 La idea era fer un trekking pel Virachey Nacional Park, però el meu peu encara no està del tot recuperat, així que relax i demà cap a Laos!!!

La tala il·legal és un problema a Cambodja. Segons ens han explicat, de tant en tant enxampen a quatre caps de turc mentre que els grans exportadors il·legals continuen talant els boscos. Aquests camions carreguen fusta amagada sota la sorra. Tothom ho sap, i no passa res.

Temples d'Angkor

M'he passejat tres dies pels Temples d'Angkor. Com que no es poden descriure amb paraules...millor els veieu.

Ta Prohm

Angkor Wat

Bayon

 

Preah Khan

Aquests són alguns dels més coneguts, n'hi ha molts més. Val la pena perdre's una mica i descobrint-ne d'altres.

Primers dies a Cambodja

Fa sis dies que vaig arribar a Cambodja des de Chau Doc, la darrera parada a Vietnam. Ara que ja m'havia acostumat als dongs vietnamites, als sleeping bus, als morning glorys i als spring rolls...ja,ja,ja...ara toca pensar en riels i dòlars (un cacau quan et tornen el canvi mig en riels i mig en dòlars...) i esbrinar què és el millor que es pot menjar per aquí... Ja us dic, però, que serà difícil superar la cuina vietnamita!!!.

Aquest és un plat típic cambodjà...l'Amoc, una mena de curri de peix o de carn, amb salsa de coco, lemongrass (una herba amb gust a llimona...com bé diu la paraula...) i fulles de banana...molt bo.

Bé, a banda de fer turisme gastronòmic...aquests dies també m'he passejat per Phnom Penh i Battambang. 

Royal Palace, Phnom Penh

A Phnom Penh també he anat al Museu Tuol Sleng, una escola que els Khmer rojos van convertir en centre de tortura i als Killing fields, un centre d'extermini. En un altre post parlaré d'aquest tràgic període de la història cambodjana (1975-79) en el que van morir tres milions de persones, d'una població de vuit.

 Ruta en moto pels voltants de Battambang...amb xàfec inclòs!

 Prasat Banan