Continuem!.. De Hué a Hoi An vam anar-hi amb moto amb el Lui i la seva família. Es fan dir Le Family Riders i són pura amabilitat. De fet, la mascareta que lluïm és gentilesa del pare. Un detall important perquè la ruta era molt llarga i el camí era ple de fums i pols.
Fer aquesta meravellosa ruta ens va permetre veure més detalls del país. Circulant vam passar per poblets, per l'Illa de Buda, per unes catarates on ens vam banyar, per l'espectacular Deo Hai Van Pass (Port dels Núvols) i vam parar a un restaurant flotant on vam menjar mooolt bé.
Hoi An és coneguda pels seus fanalets i per la seva mega-oferta de vestits de seda i trajes a mida. Diuen que és el poblet més bonic del Vietnam i realment és especial. Tot i que per fugir de taaants souvenirs ens vam veure "obligades" a refugiar-nos a una de les seves platges.
Com que anem tocant tots els transports... al següent destí hi vam arribar en sleeping bus. Però no amb seients reclinables, no... Que hi ha nivell! Aquí les nostres cames per que us feu una idea de la situació...
Després de 10 hores de bus, vam fer canvi de vehicle a Nha Trang (molt lleig, per cert) i amb cinc horetes més ens vam plantar a Dalat, ciudad de vacaciones. Un exemple de colonialisme francès molt kitch i freqüentat per parelles de "honeymoon". De l'estada destaquem el preciós sopar de Santa Maria a "L'Art Cafè". Vi de la terra i alegria!
