Màgia a Bagan

La zona arqueològica de Bagan  abarca una extensió de 42 km2 i 4.400 temples!!!. El primer el va construir el rei Anawrahta quan va arribar al tron l'any 1044. El seu llinatge va durar 200 anys,  aquest període és coneguts com la "golden age" de Bagan.

Bagan és un lloc màgic, per perdre-s'hi uns quants dies.

Cap al nord

El tren fins a Katha va durar unes 15 hores...ens va costat 13 dòlars d’upper class i els seients no estaven gents malament, això si mosques i mosquits a tutti pleni i algun ratolí...ah! i el lavabo, un forat amb sortida directe a la via...La idea era arribar a Katha i tornar el dia següent amb barco pel  riu Ayeyarwady, però el barco arribava amb un dia de retard!...no unes hores no, un dia! Jajaja...total que ens vam quedar allà un parell de dies. La veritat és que va resultar tota una sorpresa, Katha ens va encantar.  A la mitja hora d’arribar tot el poble sabia que hi havia quatre guiris voltant. De fet no en vam veure cap més.

El tren etern cap a Katha

Esmorzant a Katha amb l'Alex, l'Isis i el Will

Baixant pel Riu Ayeyarwady

De Katha vam anar fins a Monywa...primer vam agafar el barco, després una burgo i després un bus. Prop de Monywa hi ha tres coses interessant per veure, les Coves HpoWin Daung, la Thanboddhay Paya i el Buda Bodhy Tataung. Sens dubte el que més ens va agradar van ser les coves. N'hi ha més de nou-centes amb budes esculpits directament a la roca.

Thanboddhay Paya

No us perdeu la bastida de canyes de bambú

Bodhy Tataung

Primers dies a Myanmar

La primera parada a Myanmar va ser Yangon, que des de l’any 2005 no és la capital. El govern militar va decidir traslladar-la a Nay Pyi Taw, una ciutat bastant més al nord. Des del meu punt de vista Yangon no té gaire per oferir, però val la pena quedar-s’hi almenys un dia per veure la Shwedagon Paya.

  
És un d’aquests llocs on t’hi pots estar hores i hores sense fer res, només passejant, i mirant com canvien els colors al llarg del dia.

D’aquí vam enfilar cap a Kalaw. La idea era fer un trekking de tres dies fins al Llac Inle…i aquí la gafe, deu minuts abans de començar a caminar (i no és una exageració!) es cau per les escales..i aix!...un peu torçat…total que de caminar res de res…vaig fer bondat un parell de dies i em vaig retrobar amb el grup a Nyaungshwe, porta d'entrada al Llac Inle. Un  dia en barca per explorar el llac és imprescindible.

Els 7 Magnífics...bé, sis i jo que tiro la foto...

Ha estat genial compartir amb vosaltres aquest viatge per Myanmar que segur no oblidaré. Ja sé que em repeteixo més que l'all, però el que fa realment especial viatjar és la gent amb qui comparteixes el camí.Gràciessss!!!!!

Uns vinets i unes risas a Nyaungshwe

Alguns m’heu preguntat sobre Myanmar i la seva gent.  Doncs després de 27 dies per aquest país meravellós, el que puc dic és que els birmans són encantadors, gent senzilla amb ganes de compartir amb tu ni que sigui un somriure i unes poques paraules. Són amables i generosos perquè si. Allà on siguis sempre acabaràs parlant amb algun birmà, sobre el seu país, sobre el teu, de cap a on vas on d’on vens,…i sobretot de futbol…aquí en són molt fans. Jo en temes de futbol coixejo bastant...mai millor dit!...ja,ja,ja...així que he dissimulat una mica...

El país té molt per oferir, i és una llàstima que el visat sigui només de 28 dies i que hi hagi zones que no es puguin explorar. Les carreteres principals estan asfaltades i els tranports...deixant de banda que als autobusos hi fa molt fred i que sempre et deixen a hores intempestives en estacions perdudes..., no estan malament... 

Alguns autobusos tenen cinc files...els del passadís seuen en petits tamborets...

Tres dels Magnífics desembarcant a Naba

Problemes?...

De Nyaungshwe vam anar a Mandalay i d’allà cap a Hsipaw. Aquí Els 7 Magnífics ens vam dividir i quatre vam enfilat cap a Katha amb tren i tres van marxar cap a Bagan.

U Bein's Bridge. El pont de teka més llarg del món (1.2km) a Amarapura

Noodles assecant-se al sol...

Boníssims...

Amb l'Isis i l'Spela a Hsipaw