Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Argentina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Argentina. Mostrar tots els missatges

24 de gen. 2012

Com sobreviure a dos biòlegs molt biòlegs...

Ha estat realment interessant viatjar amb dos biòlegs…, molt biòlegs. Al principi tot semblava normal…però de seguida vaig començar a notar coses estranyes…

Medien algues…


 Tastaven tot el que els semblava comestible…


Ho observaven tooot amb molta atenció.…





Em feien agafar mostres...


A vegades feien coses encara més difícils d'entendre…






I fins hi tot van tenir alguna idea ebojarrada...



 Però al final tot s'enganxa i l'únic que pots fer és....unir-te a ells....



Moltes gràciesssss...quan torneu?????





16 de gen. 2012

Per la Patagònia xilena i argentina

És impossible explicar tot el que hem fet durant els dies que hem estat perduts per la Patagonia, però intentaré fer un resum de la nostra ruta i les nostres experiències… Tot va començar, com sabeu, a Ushuaia. No sabem ben bé perquè, però ens va costar una mica arrencar…semblava que no en podíem sortir…i per allà tot és mooooolt car, així que teníem una mica de pressa per moure’ns cap a una altra banda…

Això ens ha passat més d'un cop...
Des d'Ushuaia va anar fent ruta direcció Puerto Natales…on després d’alguns problemillas amb un ferry a Porvenir…vam aconseguir arribar.

Està buit, oi? doncs al final es va omplir i com que no teníem reserva...en fi...
Amb un petit retard vam aconseguir arribar a les Torres del Paine, malauradament ara a causa d’un incendi el parc està tancat, nosaltres van tenir sort. Des d'allà vam enfilar cap a Calafate i el Chaltén (aquesta part ja l'hem il·lustrat, així que me la salto). Després vam posar rumb a Los Antiguos i Chile Chico per creuar a Xile, i de nou…problemes amb un ferry...en aquest cas va ser cosa del vent...



A Chile Chico vam descobrir que argentins i xilens (és lleig generalitzar, o sé, però nosaltres ho hem experimentat un munt de vegades…) menteixen constantment i per igual...ja, ja, ja...s’inventen els horaris i les adreces...si no saben alguna cosa, senzillament se la inventen….així que millor contrastar sempre la informació i com a mínim amb tres fonts diferents…No sabeu la feinada que vam tenir per esbrinar a quina hora sortia el ferry i on havíem de comprar els passatges...uns ens deien a les 16h, uns altres a les 15h i al full d'informació posava a les 16.30h!!!!

A la fi vam arribar a Coyhaique…i què hi ha allà???? Ca la Natti…ja,ja,ja...una dona molt simpàtica que ha muntat un càmping al jardí de casa seva....i allà ens vam quedar atrapats! Vam passar el cap d'any i algún dia més de l'esperat...qüestió de transports...

El seu home tenia muntat just al costat un "matadero"...molt higiènic tot plegat..ja,ja,ja...

Tot va millorar amb el lloguer de "la ranchera" a moooolt bon de preu, ja que l'havíem de tornar a Puerto Montt en una setmana i no havíem de pagar per deixar-la en un altre destí.


Així que vam enfilar direcció nord passant pel Parc Nacional Queualt i el Parc Natural Pumalín. La majoria de nits hem acampat pel camí, algunes vegades en càmpings rústics i per lliure sempre que hem pogut….Al sud a vegades ha estat difícil trobar una trista mata que ens protegís…però gairebé sempre hem tingut sort! A més, el fet que per allà el sol es pon mooooolt tard, ens ha anat molt bé per allargar la recerca ...

Posta de sol a les deu de la nit
Val...aquí se'ns va fer una mica tard...

Però la cosa va anar millorant...

...tant que fins hi tot els Reis Mags ens van visitar...
El tema dels àpats ja sabeu com anava i també va millorar…

Uns musclos agafats allà mateix...
La darrera part de la ruta ha estat genial…vam deixar el fred enrere i vam poder disfrutar de banys en llacs i rius espectaculars. També ens van anar bé per mantenir una mica la higiene personal…haureu de ficar la Neus i el Santi a la rentadora!!!!



Durant aquests darrers dies hem recorregut la regió dels llacs passant pel Parc Nacional Nahuel Huapy, malauradament molt afectat per la cendra del volcà Puyehue i també pel Parc Nacional Lanín.
 


Guapos us trobaré a faltar! que tingueu bon viatge de tornada!!!!!!


9 de gen. 2012

Les aventures d'en RICKY


Benvolguts amics, sóc en Ricky, un amic de la família. Estic molt content d’haver-me retrobat amb la Marta (gràcies a la Maria, la Lali i la Clara, per cert, us envio una abraçada!). Ha estat un llarg i cansat viatge però ha valgut la pena. Ja porto dues setmanes anant amunt i avall amb la Marta, la Neus i el Santi. Són uns grans i meravellosos companys de viatge.

He conegut la ciutat més austral del món, Ushuaia. M’ha encantat!



També he vist paisatges increïbles al llarg de la Patagònia, tot i que els trajectes al maleter del cotxe eren una mica avorrits.  Malgrat això, no he deixat de veure llacs preciosos i boscos exòtics…







 

Vaig visitar el Parc Nacional Torres del Paine, un lloc espectacular! I vaig sobreviure, gràcies al Santi, a l’atac d’una guineu…buf, va anar de ben poc…




Al Perito Moreno m’he sentit algú realment especial, tothom volia una foto amb mi…no entenc perquè…M’hi he trobat molt a gust.






He conegut al Xung Li, un nen sud coreà molt eixerit. Ens hem entès de seguida i he decidit continuar el meu viatge amb ell. No és que la Marta, la Neus i el Santi em tractin malament, simplement és que necessito un canvi d’aires. Tant de fred per la Patagònia no em senta gaire bé i en Xung Li m’ha promès portar-me al Brasil.


Tot i les ganes que tinc de noves aventures, no m'ha estat fàcil separer-me de la Marta...Però no patiu, tinc pensat tornar a Barcelona un dia o altre...





1 de gen. 2012

El nostre dia a dia


Hola família. Com que per aquí estem una mica avorrits us explicarem breument el nostre dia a dia:
El sol ens desperta cada dia a les 5:00 del matí...això és el que té dormir en tenda de campanya...
Esmorzem el que tenim, tot depèn de les nostres provisions. Avui, per exemple, últim dia de l'any, hem menjat llet amb pols, papilla d' avena amb mel i algunes  engrunes de galetes. Després desmuntem la tenda (amb molta habilitat) i busquem algun transport (bus, combi, colectivo, ferry, bicicleta, monopatí...) per a desplaçar-nos cap al pròxim destí. Generalment no és fàcil ja que o bé és dia festiu, o bé està complet, o només surt dimarts i divendres, o ningú sap quan surt...ni d'on surt!

Per dinar un bon troç de pa amb salami i formatge....això si no és un dia festiu, els festius l'acompanyem amb una botella de vinet i un panetone de postres!!

Amb això ja se'ns fa de nit, tornem a plantar la tenda allí on podem, sopem de luxe uns macarrons, o uns espaguettis o uns macarrons amb espiral, o uns macarrons de colors...tot generalment amb salsa de tomàquet de llauna...

Els dies que no busquem transport, passem les estones fent trekings per les Torres del Paine, visitant l'espectacular Perito Moreno, el Fitz Roy, el lago Buenos Aires...i gaudint de la naturalesa patagònica...




El nostre àpat de Nadal


Un asado per celebrar  Nit Bona
  

Perito Moreno

Fitz Roy





Dins la tenda a vegades també passem fred


17 de des. 2011

El Xiringuito

Neus i Santi diuen:

Estimats companys, amics, familiars i coneguts. Ens plau comunicar-vos que, com suposo tots ja sabíeu, la Marta està molt i molt bé! Gaudeix d’una bona salut i disfruta dia a dia el seu lent però llarg camí. Estar a prop seu ens ha fet veure que la seva aventura va més enllà de deserts, cascades, ciutats en runes, trekkings, noves amistats…
La Marta es troba realment com un peix a l’aigua allà on va.

En el desert d’Uyuni, sense anar més lluny, mentre caminava hores i hores sota el sol….li va venir molt de gust un gelat fresquet i aleshores va tenir una idea!!  I si obro un Xiringuito de gelats enmig del salar? Segur que tindria èxit! … i així va ser! De tanta feina que tenia va contractar gent local per a fer torns.



Al veure l’inesperat èxit va decidir que podria ampliar el negoci i així finançar-se el viatge. Després d’Uyuni va seguir el Xiringuito d’Atacama, el Xiringuito el Machupichu, el d’Iguazú…





Ara està obrint una nova oficina a Ushuaia…i està pensant d’anar a l’Antàrtida tot i que encara no ho té molt clar, les baixes temperatures d’aquella zona no et fan venir gaires ganes de menjar cap gelat.

Aquí ho deixem però no patiu, quan torni té pensat ampliar el negoci arreu de Catalunya... ;-)