Més Salar de Uyuni

A Xile a través del Salar de Uyuni

12.000 quilòmetres quadrats de desert de sal.

Travessar el Salar de Unyni i la Reserva Nacional Eduardo Avaroa per arribar a San Pedro de Atacama (Xile) és una de les millors experiències que he tingut fins ara.

Val un Potosí

Avui Potosí celebra els 201 anys de l'aixecament que va tenir lloc en aquesta ciutat contra el domini espanyol. La sublevació de 1810 no va tenir èxit i els seus promotors van ser perseguits. En homenatge a la valentia d'aquests homes, el 10 de novembre es "feriado" a tot el Departament de Potosí. La celebració consisteix en un seguit de desfilades d'estitats, associacions, escoles i col·lectius diversos, que s'allarguen tot el dia. També concursos, actuacions musicals i molt molt moviment al carrer.

El president Evo Morales també s'ha deixar veure en les celebracions malgrat que aquí no gaudeix de gaire bona premsa. Pel que m'han dit, el Departament de Potosí aporta molt a l'Estat i rep poc (us sona?).

La ciutat de Potosí es va fundar l’any 1545 després del descobriment dels jaciments de plata del Cerro Rico, i es va convertir en la més gran i mes rica de Sud-Amèrica i del món. Durant el període de colonització espanyola (1545-1825) es van extreure tones i tones del ric metall. La llegenda diu que amb tota la plata extreta es podia construir un pont que unís Bolívia i Espanya. Esclaus indígenes i africans van treballar a les mines en condicions infrahumanes. Es calcula que hi van morir uns 8 milions. 

El Cerro Rico al fons

Actualment es continua explotant el Cerro Rico, però la plata escasseja, s'extreu sobretot estany i tungstè. La majoria de turistes arriben a aquesta ciutat amb la idea de fer un tour per les mines i visitar al Tio. El Tio és una mena de dimoni a qui els miners rendeixen culte per tal que els protegeixi dins la mina. Si en voleu saber més, no us perdeu el documental "La mina del diablo" (2005) de Kief Davidson i Richard Ladkani, que explica la historia de dos nens que treballen a la mina.

Potosí està a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar i fa un fred que pela.

 
 



Plaza 10 de noviembre



La Casa de la Moneda

Sucre. Patrimoni Cultural de la Humanitat

Ja fa uns dies que sóc a Sucre, la capital administrativa del país. Aquí  es va declarar la independència de l'Imperi Espanyol el 6 d'agost de 1825. Després d'anys de lluita per aconseguir la independència, el Gran Mariscal de Ayacucho, Antonio José de Sucre va convocar una "Assamblea Deliberante" per definir el futur de la nova nació. L'assamblea va concloure amb una Acta d'Independència. Així mateix també es va decretar que el nou país es diria República de Bolívia en honor al "libertador" Simón Bolívar.

Sucre va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat l'any 1991. Pensava quedar-m'hi només un parell de dies, però hi estic tant a gust que seran uns quants més...

Arribar fins a Sucre ha estat tota una aventura. Un trajecte de 15 hores s'ha convertit en interminable. A mitjanit la "flota" es va aturar un parell d'hores, a causa del cabal d'un riu. Quan finalment el conductor es va atrevir a creuar, el bus es va quedar aturat enmig! 1000 persones mirant, altres intentant ajudar, tots cridant...endavant...endarrera..accelera...Vam estar una hora intentant sortir-ne...i finalment ho vam aconseguir. Però la cosa no s'acaba aquí. Al matí ens vam tornar aturar perquè hi havia obres a la carretera i l'obrien a les 10 del matí i eren les 8!!!! molt divertit tot plegat...de fet és força habitual que les carreteres estiguin tallades, bé per rius, obres, manifestacions...

 

La Ruta del Choro

Des de La Paz es poden fer nombroses excursions, les més populars són pujar al Huayna Potosí (6.088m), fer una ruta per les Cordilleras o bé la ruta del Choro, que és la que he fet jo. Es tracta d'una excursió de 72 km que es fa en tres dies i que segueix un antic camí inca. La ruta surt des de La Cumbre, a 4.525m i acaba al poble de El Chairo. Durant tres dies es recorre la zona de Los Yungas, muntanyes i valls amb boscos subtropicals que separen els Andes de la selva Amazònica.

La Paz, meravellosament caòtica

Situada a 3.660 msnm, La Paz és la capital administrativa de Bolívia (Sucre és la capital judicial). Va ser fundada l’any 1548 pel capità Alonso de Mendoza. S’estima que hi viuen més de dos milions d’habitants.

Avui m’he dedicat a passejar i tafanejar. He estat una bona estona al Mercat Lanza on pots trobar de tot. Hi ha una zona on venen llibres nous i de segona mà. S'hi pot trobar des de codis civils, llibres de teoria econòmica, llibres escolars, i novel.les actuals, a exemplars de Jules Verne o d’Emilio Salgari en edicions molt antigues!

Aquí he conegut el Luis Metepatas…el cognom és aportació seva. M’ha explicat la seva vida que, tot s’ha de dir, he entès a mitges. L’únic que m’ha quedat clar és que ha ficat la pota moltes vegades, la pitjor… quan es va casar! tot un personatge!. M’he quedat el llibre "Viajando por Bolivia con Pepe el Ratón" i en un altra parada he comprat, un clàssic del cinema, La Misió. Com que em sobra espai a la motxilla...

Isla del Sol, Llac Titikaka, Bolívia

Després d’un mes i mig pel Perú, canvio de país!!! Ja sóc a Bolívia. I la primera parada no podia ser en un lloc millor que aquest…

La Isla del Sol, al llac Titikaka, el més gran i alt (3.808) del món. El llac té 8.400 km2 i separa Perú i Bolívia.

Segons diu la llegenda, va ser aquí on van aparèixer els primers inques Maco Capac i la seva germana i dona Mama Ocllo, fundadors de la ciutat de Cuzco. L'illa es pot recórrer en un dia, però val molt la pena quedar-s’hi uns quants. Jo m’hi he estat tres i se m’ha fet curt. És un lloc perfecte per caminar, relaxar-se i disfrutar del sol i dels paisatges. I si enyores el mar Mediterrani, el Titikaka et pot confondre...

Aquí he conegut, el Juan, el Jorge, el Yayo i el Nacho quatre argentins molt divertits que m’ha promès un bon asado argentino quan arribi a Buenos Aires…

Per acabar-vos de fer una mica més d'enveja...