Ja fa uns dies que sóc per Lima. M’allotjo a casa la Cecilia, una amiga de la meva mare. Ella viu més al nord, a Trujillo, però la família té una casa a la capital, i molt amablement em deixa estar-hi. La casa és preciosa, està situada en una zona residencial de Lima i la cuiden la Virginia i els seus dos fills, que malgrat que tenen les seves pròpies feines ajuden en el manteniment. Fora d’ells, aquí no hi viu ningú. Es nota que la casa ha viscut millors temps. Aquests primers dies els he dedicat a situar-me una mica. He passejat per Miraflores i he fet una volta pel centre. Aquí hi ha molta contaminació i el trànsit és un caos. Més del seixanta per cent dels semàfors no funcionen (no ho dic jo, ho diuen els diaris) i tothom pita constantment. Hi ha mil taxis i dos mil combis, una mena d’autobusos destartalats, estil vanette una mica més llargs, que condueixen com a bojos i fins i tot competeixen entre ells per captar possibles passatgers. Després de dos dies caminant amunt i avall, avui m’he decidit a pujar. La cosa funciona així, t’esperes en un paradero, quan les combis passen, un home obra la porta i crida el destí de la seva ruta. També la porten escrita als costats, però no és gens fàcil endevinar si aquella combi passarà o no per on tu vas. Si tens sort i entens el que diu no t’ho pensis i puja! Això és el que he fet jo. M’he assegut darrera el conductor de costat, veient en primer pla les seves maniobres mentre el meu estòmag començava a queixa-se de la moguda. Quan ja gairebé portava un mareig monumental m’adono que al girar pel meu carrer, la combi agafa direcció contrària! Quin desastre, total que he saltat allà mateix, i apa, torna a caminar...Això si, m’he estalviat un bon tros i el bitllet m’ha costat menys d’un euro. Si vols moure't i no gastar gaires soles, és el millor :)
Plaza de Armas |
Convento de San Francisco |
Demà ja marxo cap al nord i m'estaré uns dies a Huaraz, per disfrutar de les muntanyes i de l'aire fresc.
4 comentaris:
Ei molt bé!! Ja veig que la primera combi és tota una experiència...jaja...el teu estòmac ja s'acostumarà...nosalres vam tenir una experiència mística-combi com aquesta al Marroc!
Vagi bé per Huaraz!!
PETONET!
Hola!!!!
Nena:comences bé amb tant meneito....però escolta: que has menjat, quin temps fa? com és la gent? volem més detalls....ji ji
Laura
Hola ja veig que ja tens anecdotes per explicar.... A la foto veig que fas molt bona cara!!! Un petonas
Clara
Holaaaa!!!
Les coses a la ràdio segueixen més o menys igual. No tenim tant a explicar com tu i ens fas molta enveja!!!!!
La gent ens pregunta per tu! Dolors Taulats, Reyes, etc!!! Li estic dient a tothom que estas viatjant pel món i flipen!
Esperem que estiguis molt bé!!! però només una cosa POSA FOTOS ON SURTIS TU TAMBEEEEE, jejejeje
Un petonet molt gran!
ANA, MIGUEL I NURI
Publica un comentari a l'entrada