Adiós Sud-Amèrica

Han estat cinc mesos viatjant per Perú, Bolívia, Argentina i Xile. Ara que ja volo cap a un altre continent, em fa un no sé què marxar d’aquí. Em quedo, sens dubte, amb ganes de més Sud-Amèrica. 

A Perú vaig començar aquest viatge, tímidament i amb una mica de por, però també amb molta il·lusió.  Descobrir el Machu Picchu va ser un somni, i compartir-lo amb bona gent l’ha fet inoblidable. Però, a banda d'aquesta meravella del món, Perú té molt més per oferir. Vaig flipar amb el Museu del Señor de Sipán a Chiclayo, les restes de la cultura mochica a Trujillo i els aqüeductes esculpits a la roca de Cajamarca. I no oblidem la Cordillera Blanca amb el Huascarán, el pic més alt de Perú.

De Bolívia no oblidaré l’espectacle del Salar de Uyuni, quilòmetres i quilòmetres de sal i de paisatges increïbles que es van superant a mesura que t’hi endinses. La Paz em va encantar pel seu caos i Sucre per la seva llum. I no puc deixar d’esmentar la Isla del Sol al llac més gran i alt del món, el Titikaka!

Tant a Perú com a Bolívia vaig patir amb els transports…però haig de dir que, el desordre i el caos d’allà, els he trobat a faltar en latituds inferiors. Això de no saber quan arribaràs als llocs, sobretot a Bolívia, de no saber si podràs creuar o no un riu o si et trobaràs una manifestació o una carretera tallada durant hores per obres, té un no sé què divertit. Ah! i no oblidem que no hi ha capacitat màxima de passatgers!…quan ja creus que no hi cap ningú més…sempre queda algun foradet…allò de…on hi caben dos i caben tres…allà seria…on hi caben dos, hi caben 20! No és broma!!!!

Mmmm…Argentina…què puc dir d’aquest país immens. Hi vaig entrar pel nord, descobrint les Catarates d'Iguazú i les missions jesuïtes, però recórrer la Patagònia (també la xilena) amb la Neus i el Santi l’han fet realment especial. Estar a la fi del món i navegar pel Canal Beaggle…semblava impossible! Després vindria Torres del Paine a Xile, el Perito Moreno, el Fitz Roy, i la carretera austral. El punt i final el vam posar amb la ruta dels llacs. De l'Argentina m’ha enamorat Buenos Aires i el parlar argentí.

A Xile vaig descobrir les estrelles de l’hemisferi sud i el desert d’Atacama…espectacular! i em vaig relaxar a la misteriosa Illa de Pasqua. I com a comiat... una tremolor de 4,3!

I tot plegat no seria tan especial si no ho hagués compartit amb tots els que m’he anat trobant pel camí. Els compis del Camí inca, el Fred, amb qui vaig fer la ruta del Choro a Bolívia i després ens vam retrobar a Ushuaia, l’Hora, el Nacho i els seus tiets a la Isla del Sol, el Leo i el Peter, que viatjaven amb moto, el Matthi a Uyuni, l'Hanka, la Vera, el Petr i la Tere al Salar, el Pablo a Buenos Aires, la Sandra a Uruguay, la Maite a la Illa de Pasqua…i moltes persones més amb qui he compartit un cafè, una cervesa, un àpat, unes "risas" o una  bona conversa. Ha estat genial!!!!!!!!!!! Gràciessss a tots! i també gràcies a la family i als amics que m'heu seguit en aquest vol...

No se vayan todavía que aún hay más!!!!