7 d’oct. 2011

Catedral del Cusco i Església de San Blas


La Catedral de Cusco va trigar uns 100 anys en ser construïda i es va aixecar, com molts dels edificis colonials, sobre un temple inca. La Catedral està unida a l’església Sagrada Familia i a l’església El Triunfo. Aquesta darrera guarda la primera creu que va arribar a Sud-Amèrica. La Catedral conté una bona mostra de pintures de la “Escuela cuzqueña de pintura” que es caracteritza per la fusió d’art occidental introduït pels espanyols i d’art de tradició andina. Un dels artistes més importants del s. XVIII és Marcos Zapata.


El darrer sopar.  Marcos Zapata

Fixeu-vos què van menjar en el darrer sopar…un cuy!!!!! Genial! Diríeu que el Judes (el primer per la dreta, pintat més fosc) s’assembla a Francisco Pizarro???




L’església de San Blas, és la parròquia més antiga del Cusco, es creu que va ser inaugurada l’any 1544. Estava construïda íntegrament amb tova, però el terratrèmol de 1960 la va malmetre i s’hi va haver d’afegir pedra. L’església conté un púlpit espectacular fet d'una sola peça.




La llegenda diu que és obra d’un artesà malalt de lepra que va prometre tallar-lo en honor a la Verge del Bon Succés. La verge se li va aparèixer en un somni i li va dir que la busqués per Cusco i que si la trobava, la seva malaltia es curaria. Després d’un llarg periple i moltes penes, la va trobar pintada en un mur. Llavors el rosari de la verge es va convertir en pètals de rosa que al tocar el cos malalt de l’artesà, el van curar. Però no tot s’acaba aquí. L’artesà que va prometre donar el púlpit a l’església sense cobrar, al final s’ho va repensar... i va caure mort. Sembla ser que el seu crani està sobre del púlpit. Haig de dir que jo n'he vist un, ara, si és el de l’artesà o no, no ho sé…


Església de San Blas

Barri de San Blas

El barri de San Blas és el barri dels artesans. Una mica més amunt és on tinc l'alberg. És un barri molt agradable per passejar, tot i les pujades... Demà començo a pujar al Machu Picchu, així que estaré uns dies desconnectada.


6 d’oct. 2011

El Valle Sagrado


A uns 15 km al nord de Cusco comença "El Valle Sagrado", una de les rutes més turístiques del Perú. "El Valle Sagrado de los Incas" segueix el riu Vilcanota des de Pisac fins a Ollantaytambo. El recorregut és una joia arqueològica.


Restes arqueològiques de Pisac


Per visitar les restes inques de Pisac es pot fer de dues maneres, pots pujar caminant, que és el que vaig fer jo o bé amb taxi. La ruta val molt la pena, són dues hores de pujada amb la calma, dues hores per visitar les restes, que són realment enormes i una hora de baixada. A més si ho fas acompanyat millor que millor. Abans de començar l'excursió vaig conèixer el George, un colombià jubilat molt divertit i l’Andy, un noi taiwanès de la meva edat. Ens ho vam passar tant bé que hem estat junts dos dies més.







La ciutat de Pisac també és coneguda pel mercat artesanal dels diumenges. Una temptació per tots aquells addictes als souvenirs. Com que jo no puc omplir gaire la motxilla, que ja porta excés d'equipatge (tinc pendent un post sobre aquest tema) , m'he abstingut.




L’atractiu principal d’Ollantaytambo són les restes inques d’una fortalesa i un temple dedicat al Déu Sol. Només hi he estat unes hores, però sembla un bon lloc per quedar-s'hi alguna nit.








Hi ha moltes altres restes interesants per visitar al "Valle Sagrado" però millor ho deixo per la propera vegada...




4 d’oct. 2011

Cusco. Patrimoni de la Humanitat

Es desconeix exactament quan es va fundar la ciutat del Cusco, però pels vestigis que s’hi han trobat se sap que la ciutat ja estava habitada fa 3.000 anys. Llegendes inques expliquen que la capital de l’imperi inca va ser fundada per Manco Cápac i la seva germana i dona Mama Ocllo. Després d’una peregrinació pel Valle Sagrado, el Déu Sol (Inti) els va indicar el lloc on s’havia d’aixecar la ciutat.

Cusco va ser la capital i la seu del govern del Regne dels Inques aconseguint estendre la seva influència al nord fins a Quito i al sud fins el riu Maule, al centre de Xile. Els conquistadors van arribar l’any 1533 i van fundar la seva pròpia ciutat, iniciant així la destrucció de l'Iimperi Inca. Només puc afegir que Cusco és una ciutat màgica on t'hi podries quedar per sempre.












Ja fa tres dies que sóc aquí i encara m'hi quedaré quatre més. M'ha costat una mica adaptar-me a l'alçada, (Cusco està a 3.400 metres!) però penso que estaré preparada per pujar al Machu Picchu.


1 d’oct. 2011

Primera turistada







Huacachina és un oasi. Aquí la gent ve a correr amb "buggies" per les dunes i a fer snow a la sorra. Una turistada en tota regla que no em volia perdre…jajaja! Pels no iniciats en el sandboard, com jo, et proposen llençar-te estirat sobre a la taula. Jo que sóc bastant miedica, em vaig rajar a la darrera baixada…sense comentaris…


Aquí és on em vaig rajar...





Ara ja sóc "al Cusco" i he passat del solet i la caloreta a la fresca i la pluja...

30 de set. 2011

Reserva Nacional de Paracas

Aquests dies també he visitat la Reserva Nacional de Paracas. Una zona desèrtica que fa milers d'anys era mar. Aquí no plou mai.








Un pecador de peixos de roca. Està assegut en una roda de cotxe. Curiós.